LA PERSONA POLIFUNCIONAL
LES FUNCIONS QUE ENS FACILITEN
VIURE (EN PANDÈMIA O SENSE)
JORDI OLLER VALLEJO
Disseny de portada i coberta: Marc Oller Duran
1ª Edició.
ISBN: 978-84-122552-4-9
245 pàgines.
Format: 14x21.
Preu: 16 €.
PROLÈG
Des de temps immemorials, al llarg dels segles, les persones hem patit catàstrofes naturals terribles, algunes molt mortíferes. Es tracta de pestes, terratrèmols, tsunamis, incendis, inundacions, etc., que no hem pogut evitar i que han causat molt de sofriment, però a les quals no obstant això hem sobreviscut com a espècie.
Hi ha altres calvaris en el món que també són terribles, però que no són causats per la natura, sinó per les persones i que podrien evitar-se. Penso en els molts immigrants que no sols sofreixen encara mal vivint en camps de refugiats, sinó en els molts que s'han ofegat i s'ofeguen al Mediterrani, penso també en la incomprensible persecució i matança ètnica i religiosa dels rohingyes (en mans dels que viuen la cruel ostentació d'anomenar-se "budistes", si Buda sabés!). Per descomptat, també em preocupen altres injustícies, així com altres calamitats que hi ha en el món.
En aquests moments estem patint una gran pandèmia, que ens està provocant molta incertesa social i problemes psicològics presents i futurs (Seqüeles psíquiques de la pandèmia, al final a l'apèndix).
Hi ha els qui veuen en aquesta pandèmia com un "avís" davant el maltractament que s'ha infringit i infringeix al planeta, així com a les persones i éssers que l'habitem. Algunes veus conscients, com la del teòleg Leonard Boff, troben un
"sentit creïble" a aquesta manera de veure. També hi ha els qui veuen en la pandèmia "algun tipus de complot" per a implementar una arma bacteriològica per a guerrejar. Si fos així, que Déu ens ajudi!
Però sigui com sigui, no obstant això, també la història del nostre món demostra que, al costat de les moltes catàstrofes que s'han sofert, hem seguit endavant. Per fortuna, probablement també serà així quan hàgim superat l'adversitat
de la pandèmia actual, com ja s'han superat unes altres i com també superarem les que encara estan per venir, mentre estigui a les nostres mans.
Amb "La persona polifuncional" també vull aportar un granet de sorra a aquesta superació. Tracta de la funció vinculadora i la funció individuadora, a la qual s'uneixen a més la funció separadora i la funció transpersonal o espiritual. Totes tenen una innegable utilitat tant en temps de serena evolució positiva, com d'incertesa i dificultat com en la pandèmia que vivim. Un temps que, d'altra banda, i paradoxalment, estimula el millor de tots, llàstima que després es tendeix a oblidar-ho.
Respecte a la funció vinculadora, encara que ara aquesta funció està molt condicionada pel patogen i la pandèmia, que ha requerit un aïllament i confinament, amb el temps les coses probablement canviaran a millor. De fet, la seva veritable funció és promoure la vinculació sana entre les persones, cobrint la necessitat de donar i rebre cuidaments d'una manera empàtica, solidària i abnegada per a donar-los, però també d'una manera tolerant, pacient i amb gratitud per a rebre'ls. Pel que fa a la funció individuadora promou el que a més la persona sigui sanament ella mateixa, d'una manera ètica, conscient i respectuosa, sent ara un molt bon moment pels assoliments d'individuació.
Serien uns bons antídots ètics per a fomentar els drets humans i els de tot el planeta amb totes les seves espècies animals i vegetals. Lamentablement, amb freqüència a moltes persones no els interessa recordar-los ni quasi tampoc conèixer- los, anant a la seva mentre es van generant gran part dels problemes que es pateixen. Costa tant d'entendre com pot ser que uns pocs tenen tant, mentre tants tenen tan poc.
En un altre sentit, vull compartir que com a autor, aquest llibre vol rendir un homenatge a la dona, amb la seva varietat de feminitats, pel lloc que li correspon com a protagonista, tal com ho és l'home, amb qui senzillament són persones iguals amb plena igualtat de drets humans, i de tota classe.
Jordi Oller Vallejo
Juny de 2020
CONTINGUT
PREÀMBUL SEMÀNTIC
1. UNA DOBLE FUNCIÓ BÀSICA
Vinculació i individuació. Una mirada a l'evolució. La pandèmia i les dues funcions. La reflexió introspectiva. Urgeix raonar dialècticament. Polaritats oposades-adversàries. Cal individuar el saber. No oblidar la intuïció.
2. FONAMENTS CEREBRALS
Tres cervells en un. El cervell imitador. Les neurones mirall. Els sistemes subcorticals. La neurologia i la doble funció. El joc lúdic en pandèmia. Neurologia del donar cuidaments. Neurologia del rebre cuidaments. Neurologia de l'individuar-se. El lòbul prefrontal. La col·laboració cerebral. L'ínsula cerebral: un tresor.
3. LA FUNCIÓ VINCULADORA
Un viatge vinculador. La vinculació afectiva. Els vincles afectius i l'amor. Les endorfines i els vincles. Instints vinculadors precoços. El vinculador sentit del tacte. El plaer dels vincles. Gemecs vinculadors. Vincles versus drogoaddicció. L'autisme: desgana de vincles. Un neocòrtex vinculador. Vincular-se a la humanitat. La pandèmia no tria races.
4. EL NOSTRE MÓN AFECTIU
Les emocions bàsiques. La vida afectiva pròpia. Sentiments i emocions. La cultura emocional. A propòsit de l'empatia. Superar la por a la pandèmia.
5. VIURE NECESSITA CUIDAMENTS
Què són els cuidaments? Un món de cuidaments. A més, cuidaments substitutius. Mal cuidaments, millor que cap. Que abundin els cuidaments. Cuidar-se per cuidar d'altres. Vols abraçar en pandèmia?
6. LA FUNCIÓ DE L'APEGAMENT
Apegar-se per sobreviure. Les conductes d'apegament. Primeres mostres d'apegament. Protegir la mainada en pandèmia. La infància necessita apegaments. La base segura. Els tres trets que apeguen. L'apegament s'inicia aviat. Gravar l'apegament a la ment. Recerca sobre l'apegament, Maltractant l'apegament.De la recerca a la persona. La vida adulta i l'apegament, L'apegament: base pel jo.
7. LES PENES DE L'APEGAMENT
L'ansietat de separació. La protesta de separació. Quan mor l'apegament. Rescatar l'energia de l'apegament. Acomiadar l'apegament. Saldar els danys de l'apegament. No poder fer dol en pandèmia.
8. LA FUNCIÓ SEPARADORA
Una separació necessària. Separar-se per a individuar-se. Primeres fases de separació. Ja us tinc dins meu. Per fi néixer per segon cop. Rituals de separació. Contravincular-se i desvincular-se. En pandèmia practica renunciar. Traves a la separació. Pegues per individuar-se. Cap a una crisi d'identitat.
9. LA FUNCIÓ INDIVIDUADORA
Un viatge individuador. Assolint la individuació. Gestos individuadors precoços. La introspecció individuadora. Temps de silenci en pandèmia. El jo en oxímorons. El jo i les seves vestimentes. Deixar anar les identificacions. Una depressió individuadora. La fosca ombra del jo. Un jo autorealitzador. El plaer individuador. Crisis individuadores. El neocòrtex individuador.
10. FER-SE GRANS
La pubertat: adéu a la infància. Desacord amb els pares. L'adolescent despuntar del Ser. La mitjana edat individuadora. Cap a una vellesa transpersonal. Viure acostant-se la mort. Una pandèmia sense pietat. La mort: darrera separació. Un més enllà individuador?
11. LA FUNCIÓ TRANSPERSONAL
La individuació transpersonal. Un jo personal obert. Crisis transpersonals. Ressuscitar al pobre ego. Evitar el jo narcisista. No errar amb el no-apegament. La ment enteógena. Enteògens naturals.Esbossant una cosmovisió. Explorant la no-dualitat. Tens res a veure amb la pandèmia? Regala't atenció plena. L'atenció plena al dolor. Conreant l'amabilitat plena. La mirada incondicional.
12. LA PERSONALITAT FUNCIONAL
Sobre la personalitat. Mapes de la personalitat. El mapa bàsic. El jo cuidador. El jo cuidat. El jo individuador. Fets per a col·laborar. Subdivisions funcionals. El jo nodridor i el jo protector. El jo submís, jo rebel i jo retret. En pandèmia, retreu-te. El jo lliure. El jo reflexiu i el jo creatiu. El mapa de què és disfuncional. El caràcter segons els vincles.
EPÍLEG: CAP A UNA INTEGRACIÓ FUNCIONAL
APÈNDIX: SEQÜELES PSÍQUIQUES DE LA PANDÈMIA
NOTES
BIBLIOGRAFIA
Puc enviar-lo per correu postal.
