RELACIÓ AMB L'ANÀLISI TRANSACCIONAL


Els qui sabeu de la meva implicació en l'Anàlisi Transaccional, potser us pregunteu sobre si el llibre té relació amb l'Anàlisi Transaccional. La resposta concreta és que no, però també en certa manera és que sí. De fet, en el text es trobaran bastants notes (que indico amb les sigles AT en superíndex) que fan referència a aquest enfocament, però per descomptat no és pròpiament un llibre d'Anàlisi Transaccional ni requereix cap coneixement del dit sistema per poder ser llegit.

Però si no és un llibre d'Anàlisi Transaccional, per què m'ha semblat útil relacionar el text, a través de les notes, amb l'Anàlisi Transaccional? D'una banda, encara que en el meu treball professional tinc un enfocament en què integro tot el que vaig coneixent i experimentant, la meva preparació inicial com a psicoterapeuta i formador es va desenvolupar principalment dins el model de l'Anàlisi Transaccional, mètode de què vaig estar un dels seus introductors a Espanya i al que continuo considerant plenament útil. A més a més, la seva importància dins la psicologia humanista, encara que no sempre li és reconeguda, és innegable i, al marge de les modes, continua sent un mètode potent i eficaç.

Per tant, el meu propòsit en relacionar el text amb l'Anàlisi Transaccional, és aprofitar la publicació d'aquest llibre per continuar divulgant, fonamentant i enriquint l'Anàlisi Transaccional, relacionant-lo amb altres enfocaments. Això és útil no sols per als qui ja coneguin quelcom i fins i tot bastant el sistema, ja sigui a nivell personal o perquè l'utilitzen professionalment, els quals trobaran moltes contribucions, reflexions i aclariments d'interès (per exemple, per citar-n'he alguna, els nous avanços sobre la neurologia dels estats del jo), sinó fins i tot per als qui no coneixent-lo, s'interessen pels mètodes de creixement personal i els atregui començar a conèixer aquest sistema.

I si els qui coneixent ja l'Anàlisi Transaccional, a més a més es tracta de lectors que han llegit el meu primer llibre Vivir es autorrealizarse: Reflexiones i creaciones en Análisis Transaccional (en qualsevol de les seves edicions) penso que encara els pot interessar amb major motiu, perquè La personalitad integradora ve a ser una bona continuació del esmentat llibre, ja que, en definitiva, encara que autorealitzarse és ser un mateix, això no sols implica individualitzar-se –que és el que generalment se sol interpretar i que jo diferencio denominant-ho ser si mateix- sinó que comprèn també vincular-se afectivament amb els altres.