COM VAS DE CUIDADOS?
Enriqueix la teva vida donant i rebent cuidados


© JORDI OLLER VALLEJO


Encara que el terme cuidados no és l'apropiat en català, he optat per utilitzar-lo per ser d'ús freqüent en el llenguatge parlat popularment, més que atencions o cures, que serien els apropiats.


Sense cuidados no podem viure

Se sap que els nens abandonats que són ingressats en institucions benèfiques i als que els falta, per tant, relacions de les quals rebre suficients cuidados en quantitat i qualitat, pateixen un fort deteriorament físic i psicològic, el qual pot portar-los fins i tot a la mort. Però també les persones en circumstàncies normals, necessiten i busquen relacions en què sustentar la possibilitat de poder rebre o donar cuidados, de manera més o menys estable, la qual cosa a més a més és indispensable per poder desenvolupar-se en el sentit de ser si mateixes, és a dir, d'individualitzar-se. Per això l'ésser humà ha desenvolupat sistemes socials que permetin assegurar aquests cuidados, com ara necessàriament la família quan som petits, i després freqüentment la parella quan som grans. I quants malestars que tenim en la vida i que es manifesten com a depressions, insatisfaccions, baixa autoestima, fòbies, etc., més enllà de què aparentment la seva causa pugui semblar una altra, estan realment originats per la falta de cuidados saludables, sigui en la vida actual o en el passat. I si la carència és del passat, el més probable és que encara s'estigui buscant els cuidados no rebuts llavors, encara que no siguem gaire conscients d'això, de manera que en aquests casos sol ser necessària l'ajuda psicoterapèutica o d'un treball de creixement personal.

Els cuidados són amor en acció

L'amor no és quelcom abstracte. Els cuidados són la forma concreta de la manifestació l'amor, són amor en acció. A escala senzilla, en què consisteixen els cuidados s'observa de manera clara en la primera infància, en la relació amb la mare. En aquesta etapa, per exemple, si tot va bé, la mare alimenta al bebè, l'abriga perquè no tingui fred, si es fa mal el cura, juga amb ell, el bressola per ajudar-lo a adormir-se, si està espantat, l'agafa en braços, i altres accions cuidadores per l'estil. Tot aquest tipus de conductes de la mare cap al seu bebè, són el que en principi podem entendre com a cuidados, els quals, en la infància, són indispensables per a la supervivència individual i de l'espècie humana, com, per descomptat, també són necessaris per a altres animals, en especial els mamífers. Però en créixer, la gamma de cuidados que podem donar o rebre, es va ampliant, adoptant varietat de manifestacions. Per tant, amb el terme "cuidados" hem d'entendre, en un sentit ampli, totes aquelles actituds, conductes, ensenyaments i fins i tot objectes, que serveixen per satisfer necessitats apropiades per créixer i viure saludablement, sigui donant o rebent els esmentats cuidados.

Cuidados de tot tipus

Els cuidados poden ser de molts tipus. Així, poden consistir a donar a algú o a rebre d'algú -i aquest algú no ha de ser necessàriament una persona propera- "coses" tan dispars entre si com ho són una actitud (per exemple, un permís per fer quelcom), una conducta (per exemple, cuinar un àpat), un ensenyament (per exemple, com fer funcionar el vídeo) o un objecte (per exemple, un paraigua quan plou). Totes aquestes coses són cuidados amb què podem satisfer necessitats apropiades per al benestar, sigui propi o dels altres. Per tant, per descomptat, el catàleg de possibles cuidados és molt ampli, podent comprendre des dels més simples fins als més sofisticats que puguem imaginar. I així, és evident que en el tema dels cuidados no hem de preocupar-nos per si s'acabaran les existències, doncs les possibilitats són pràcticament inesgotables. Tenim davant nosaltres tot un món de cures, sigui per donar o per rebre. I a més a més, també nosaltres mateixos ens podem donar i rebre cuidados, és a dir, autocuidados, la qual cosa amplia encara més les gammes de possibilitats que tenim per satisfer la nostra necessitat de cuidados.

Cuidado amb els cuidados negatius

En anàlisi transaccional es parla del concepte de carícies. El concepte de cuidados pot considerar-se anàleg al de carícies que es descriu en aquest sistema, el qual, a més a més, és un potent enfocament per ajudar la persona a desenvolupar-se donant i rebent cuidados. Molt del que en aquest sistema està conceptualitzat per al que es denomina carícies, és també vàlid per al que es conceptualitza com a cuidados. I així, igual que les carícies, malgrat la connotació sempre positiva que el terme té en espanyol, poden ser positives o negatives, també els cuidados poden ser positius o negatius, és a dir, apropiats o inapropiats a les nostres necessitats saludables. Cuidados negatius són aquells amb què, encara que estant els altres amb i per nosaltres, és a dir, que no ens ignoren, estan d'una manera en què, per exemple, no prenen en compte les nostres necessitats, ens anomenen de maneres pejoratives, ens critiquen negativament, no ens volen ensenyar quelcom que necessitem aprendre, etc. Però el més greu és que, igual que s'afirma per a les carícies, també podem afirmar que les persones "a falta de rebre cuidados positius i abans de no rebre'n de cap tipus, subconscientment preferim rebre cuidados negatius", la qual cosa, òbviament, ens fa summament vulnerables als altres i explica molts fenòmens psicològics en què es persisteix i persisteix en conductes negatives. Per exemple, una persona pot "acostumar-se" a rebre maltractaments, com una forma de rebre cuidados negatius, davant l'absència de cuidados positius i abans que quedar-se sense cap tipus, és a dir, que ser ignorat. Això pot ser sorprenent, però és cert i està àmpliament investigat. Així que és millor buscar rebre cuidados positius allà on puguem trobar-los.

Que no ens faltin els cuidados positius

Un dels primers deixebles d'Eric Berne, l'iniciador de l'anàlisi transaccional, és el psicòleg clínic i analista transaccional Claude Steiner, qui ha desenvolupat el concepte al qual denomina règim d'escassetat de carícies, el qual és aplicable també als cuidados. Es refereix llavors a l'escassetat que resulta quan els cuidados estan controlats per missatges culturals que imperen en la societat i que reprimeixen la necessitat natural d'aquests, justificant la dita repressió. Aquests missatges són transmesos principalment en la família i a l'escola, però a un nivell més profund són conseqüència de la perniciosa influència històrica de determinats sistemes religiosos i polítics de tipus autocràtic. I aquests missatges estan regits per les que, paral·lelament, denomino les regles de l'escassetat de cuidados, que consisteixen en:

  • No donar cuidados positius ("doncs -per exemple- si li els dono, es convertirà en un fluix").
  • No demanar cuidados positius ("doncs -per exemple- pot pensar que busco un altre tipus de coses").
  • No acceptar cuidados positiuss ("doncs -per exemple- llavors em demanarà alguna cosa a canvi").
  • No donar-se cuidados positius ("doncs -per exemple- es tracta de pura vanitat").
  • No rebutjar cuidados negatius ("doncs -per exemple- ho fa pel meu bé").
En definitiva, encara que generalment cadascú té els seus hàbits, en el supòsit de seguir absolutament totes aquestes regles, no dono cuidados ni als altres ni a mi mateix, o quan algú me'ls dóna, no els accepto, mentre que accepto passivament els cuidados negatius que em donen. Es tracta de regles que ens mantenen en un estat de carències i aïllats dels altres, de manera que, per tant, ens converteixen en persones fàcilment manejables per qui ostenta el poder, en l'àmbit que sigui. Seguir aquestes regles augmenta i manté, per a nosaltres i per als altres, és a dir, tant individualment com col·lectivament, un règim d'escassetat de cuidados i, en definitiva, d'escassetat d'amor. La solució al problema està a participar en crear un règim d'abundància de cuidados, regulat, anàlogament al descrit per Steiner per a les carícies, per les regles de l'abundància de cuidados. Aquestes regles consisteixen en: donar, demanar, acceptar i donar-se cuidados positius, al costat de, al contrari, rebutjar cuidados negatius. Per tant, anem endavant cap a una abundància de cuidados, és a dir, en definitiva, cap a una abundància d'amor, tant per als nens com per als adults.

Aprèn a donar i rebre cuidados

Cinc consells per aconseguir l'abundància de cuidados:
  • Dóna cuidados positius.
  • Demana cuidados positius.
  • Accepta cuidados positius.
  • Dona't autocuidados positius.
  • Rebutja cuidados negatius.

Pots aprendre-ho practicant-ho en el dia a dia de la vida quotidiana. Comença exercitant-ho almenys un cop al dia i vés augmentant-ne la freqüència. Al principi pot semblar artificial, però aviat aniràs descobrint la teva autenticitat i espontaneïtat. Suposa't que et trobes en casa teva amb una amiga. Esforça't a trobar un motiu per donar-li cuidados positius, com pot ser, per exemple: "Et noto cansada, puc fer-te un massatge". No és difícil, si hi penses, sempre trobaràs un cuidado que poder donar, però també algun que poder demanar, com pot ser, per exemple: "M'agradaria que escoltessis una cosa que vull compartir amb tu". I per descomptat, quan la teva amiga et doni un cuidado positiu, accepta'l, com per exemple, si després d'explicar-li el que volies, et diu: "M'ha agradat que compartissis això amb mi", responent-li simplement quelcom com: "Gràcies per escoltar-me" (i no quelcom com: "Va, ha estat una llauna"). I també està bé que et donis autocuidados positius, com per exemple, si el que has compartit amb la teva amiga és una cosa de la qual estàs satisfeta, pots dir-li: "Estic realment contenta del que he aconseguit". Però en canvi, si la teva amiga sol empipar-te sempre amb algun tipus de crítica negativa repetitiva, com per exemple: "Et diré el que t'he dit cent vegades, però saps que t'ho dic pel teu bé", respon-li: "No, gràcies, no m'ho diguis, no vull sentir-ho".

Si és necessari, busca ajuda psicoterapèutica

Encara que la vida mateixa va presentant moltes oportunitats en què pots aprendre a donar i rebre cuidados, quan les circumstàncies biogràfiques negatives no faciliten romandre en un règim d'abundància de cuidados, pot ser necessari un treball de creixement personal per superar les dificultats. I això pot ser facilitat per l'anàlisi transaccional, entre altres sistemes, per descomptat. Però en aquest tema dels cuidados, l'anàlisi transaccional és, d'una banda, més específic, en particular amb els seus avanços més recents, per treballar en el desenvolupament dels nostres tres tipus de jo fonamentals, als que denomino el jo cuidador, el jo individuador i el jo cuidat, és a dir, els popularment coneguts, i fins i tot, desafortunadament, banalitzats, com a Pare, Adult i Nen. Però no tenen res de banals, sinó que es tracta dels tres jos amb els quals exercim les funcions fonamentals de la nostra personalitat, útils per viure i desenvolupar-nos saludablement. Així, l'anàlisi transaccional pot ajudar-nos a créixer en donar cuidados amb el jo cuidador, a buscar i rebre cuidados amb el jo cuidat, i a ser nosaltres mateixos amb el jo individuador, és a dir, les nostres tres funcions bàsiques: cuidar, ser cuidats i individuar-nos.

No obstant això, d'altra banda, amb freqüència per a aquest tipus de treball de creixement personal, és necessari també un altre, en certa manera més profund, que implica aprofundir psicològicament en la nostra biografia, doncs de vegades no som conscients d'aspectes més o menys dolorosos que tenen a veure amb els cuidados negatius que hem rebut en el passat, influint ara en les problemàtiques que vivim, encara que no sapiguem veure la connexió. Es tracta llavors de treballar terapèuticament per descobrir i canviar el guió psicològic, és a dir, un pla de vida subconscient que pot estar determinant-nos a seguir en la vida unes regles que ens perpetuen en un règim d'escassetat de cuidados, amb totes les limitacions i insatisfaccions que això comporta. Podrem passar així a un amorós règim d'abundància de cuidados, des del qual seguir també creixent en ser nosaltres mateixos. Així doncs, si fa falta, busquem una ajuda psicoterapèutica.

Amb la psicoteràpia es reben cuidados

La psicoteràpia consisteix en una metodologia amb la qual es donen cuidados professionals que ajuda'n a resoldre dificultats psicològiques del molt variada índole, tals com:

  • Trastorns emocionals:
    Depressió.
    Ansietat.
    Inseguretat.
    Estrès.
    Fòbies.
    Obssesions...
  • Baixa autoestima.
  • Problemes de relació.
  • Conflictes de parella.
  • Insatisfacció vital.
  • Desorientació existencial.
  • Falta d'autorealització.
  • Situacions de pèrdua.
  • Crisis evolutives.
  • I altres dificultats a consultar...

                 
    SI VOLS, POTS CONTACTAR-ME PER

    E-MAIL

    O TRUCANT AL (34) 93 210 25 02